Via prescindible on només trobem un primer llarg de corda interessant. La resta aprofita la veïna Francesc Sunyol primer per acabar sortint per una darrera tirada força discreta. Aproximació: Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església…
La Serra de Queralt esdevé vers el sud un mirador privilegiat de la comarca del Berguedà. Lloc altament humanitzat hi destaquen uns quants sectors d’escalada esportiva al mateix peu del camí. En un d’aquests (Mirador de garreta), hi trobem la Queraltina, itinerari de 3 tirades envoltada de vies esportives. Es tracta d’una via “fabricada”, on…
La de la Piedre Brut Nature és d’aquell tipus de via que es van obrir amb la mentalitat d’anar de pressa i sortir en el dia. És per això, que a pesar de ser un itinerari lògic no sigui una línia elegant, i és que la lògica i la bellesa en aquest cas no van…
Situat al costat mateix del Port Esportiu del Garraf el penya-segat de la Falconera ofereix un interessant terreny de joc per l’escalada clàssica. A la banda est de la paret, a la part amb menys ambient trobem la via de Bavaresa. En aquest sector, hi trobem un bon guirigall de vies i material, fet que…
De totes les vies de la Paret del Pont l’Anonymous és de les menys interessants, a mesura que guanya metres va perdent lògica per no tirar-se sobre la clàssica Zeleste, amb un darrer llarg sense solta ni volta. Això sí, per repetir-la només caldran 6 cintes. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de…
Curta escalada de dificultat molt moderada paral·lela a l’Aresta Brucs de l’Agulla, de la que acaba aprofitant els darrers metres. La roca hi és bona i les assegurances abundants. Molt ràpida, a combinar amb itineraris veïns. Aproximació: Després de deixar el cotxe a Can Maçana hem de prendre la pista que ens porta fins al…
A la banda sud-est de l’agulla hi trobem aquest discret itinerari. Completament equipat, només haurem de menester les cintes exprés. Poc interessant, sols per si volem accedir al cim del pinacle o si ens trobem per la zona i necessitem acabar d’omplir el dia amb una escalada ràpida. Aproximació: Des de Can Massana en dirigim…
Just a la banda esquerra de la Cova de les Arnes s’inicia aquest curt itinerari, complement perfecte per un dia d’escalada a la Codolosa. Dues tirades, que es poden fer perfectament en una de sola, van a buscar l’excusa de l’ascensió, un petit diedre a la part alta de l’escut per on evoluciona la via….
Al saturat pany de la Codolosa encara hi trobem algun recorregut prou digne. És el cas d’aquesta Reincidents, modest itinerari que encerta un traçat interessant i ben trobat. De dificultat molt moderada i roca excel·lent, hi destaca l’equipament, del tot encertat per les característiques de la via. És una línia que bé pot servir per…
Només recomanable per qui li agradi escalar com els crancs i no li faci fàstics a la roca més aviat discreta, l’Al·lèrgia Primaveral ens brinda l’oportunitat de guanyar un cim poc petjat, que això sí, és un bon mirador de la regió. Aproximació: Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop…
Com les altres vies d’aquesta banda del Serrat dels Monjos, l’Alba Oi? és una proposta irregular, amb alguna tirada interessant i una discontinuïtat inevitable. Amb bona roca, i quan no, sanejada a consciència, permet fer metres al sol i gaudir d’un agradable dia d’escalada sempre que no busquem ambient de paret. Aproximació: Deixem el vehicle…
A nivell d’escalada el Solsonès és conegut bàsicament per Canalda i Busa, parets de primera categoria amb una ètica pròpia. A més a més hi trobem altres petits sectors d’interès local, com ara Vilamala, Font Ferrera, alguna via per la Serra del Verd o la Paret del Castell de Cambrils.
Les roques de la Plantació romanen amagades, discretes. La Processó dels Monjos, formada per les cotes 421 i 422, n’és un clar exemple. Amb un vessant nord-oest prou interessant el seus cimalls esdevenen un mirador privilegiat tant de Bonavista com de la mateixa Plantació.
Al Serrat dels Monjos, a recer dels vents dominants, s’hi crea un microclima que permet escalar còmodament els dies més freds de l’hivern. La Insubmissió és una via de tall clàssic, sinuosa, amb roca generalment bona, algun llarg interessant i un final decebedor. Resta quasi equipada, bon terreny de joc per amortitzar els tascons. Recomanable…
Un cop la part central i més llaminera del Serrat dels Monjos ha estat espremuda fins treure-li tot el suc toca explotar la menys atractiva banda oest. L’Espereotip busca enllaçar els panys més interessants, pagant la penyora de la gran feixa, per rematar l’ascensió amb tres bonics llargs al “segon pis”. Via ràpida i completament…
Pujar al cim del Cavall és sempre una alegria, tot i que aquest cop la via et deixa una sensació agredolça. Amb un bonic segon llarg i les dos darreres tirades d’artificial d’aquell que et toca estirar-te una mica, el primer i el tercer llargs són tant cutres que condicionen irremeiablement tota l’ascensió.
Per humil que sigui la ruta que escollim escalar, retornar a Agulles sempre és quelcom especial; terreny de joc familiar, cada roc és un record o un somni, paradigma de la Muntanya Màgica. I al final pensar per què hem tardat tant en tornar-hi…
Encaixonada entre la Josep Monistrol i la via dels Indignats els incondicionals de la Codolosa encara troben espai per encabir-hi aquesta línia de tres tirades. Un primer llarg amb certa gràcia amb un parell de passos atlètics i una panxeta al segon és el més destacable… El darrer, absolutament prescindible. Per completar la jornada. Aproximació:…
La via dels Indignats aprofita amb avarícia el rocam agraït d’aquest pany per amb tres llargs de corda plantar-s’hi al capdamunt. La via, de dificultat molt moderada resta completament equipada i només haurem de menester un grapat de cintes per repetir-la. Molt ràpida, és recomanable combinar-la amb altres itineraris si no us voleu quedar amb…
Acabant d’exprimir aquest pany de la banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem la Via del Barbes, tot just a l’esquerra de la Savina Wall. Un itinerari sense gaire substància amb un primer llarg de tràmit per anar a buscar el mur que escalem al segon. La via, com totes les del sector…
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
A la banda est de la Roca Narieda s’aixequen una sèrie de parets més o menys definides, vegetals com el mateix vessant sud d’aquesta, però amb una roca que s’intueix a estones igual de bona. La Rodamons del Bosc s’enfila per l’anomenada Paret de la Rufa, oferint una ruta d’essència clàssica, que cerca el més…
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un…
A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic…
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada,…
La Matarrates va ser el primer itinerari en arribar al cim del Serrat de les Garrigoses; els aperturistes vam aprofitar un antic projecte abandonat per seguir fins al capdamunt del Serrat cercant el camí més fàcil. Malauradament, en aquest cas la lògica no sempre coincideix amb la bellesa, sobretot a la part central de la…
Al marge dels sectors més concorreguts de Sant Llorenç la Paret del Pont resta mig oblidada i passa per discreta a un inevitable segon pla. Tot i així, aquest pany conté un bon grapat de vies més aviat curtes, moltes mig o des-equipades, que intenten amortitzar aquest rocam barreja de conglomerat i calcari d’una qualitat…
A la banda sud-est del Pollegó del Mig apareix la Paret de l’Esperança, amb un desnivell gens menyspreable però d’aspecte discontinuu i herbós, regne de la cabra i el romaní. La Dersu Uzala intenta arribar al cim de la manera més digna possible donant com a resultat una via de tall clàssic, discontinua i poc…